Fes un esquema sobre els apartats 1, 2, 3 i 4 del tema 2. Incorpora imatges adients.
L'esclat de la Revolució Francesa
Les causes de la Revolució
El 1789, França es tornava en una profunda crisi econòmica i social. Més tard varen males collites que provocaven l'alça de preus i el descontentament popular. La burgesia es mostrava descontenta per la seva marginació política. Animada per les idees il·lustrades, la burgesia aspirava posar fi a la monarquia absoluta i a l'antic Règim. La monarquia estava sumida en una crisi financera profunda i la solució passava per una reforma fiscal que obligàs els privilegiats a pagar imposts.
El començament de la Revolució: 1789
La Revolució <francesa va començar amb una revolta de l'aristocràcia que es va negar a pagar imposts i varen obligar Lluís XVI a convocar els Estats Generals, els únics que podien aprovar una reforma fiscal. Els Estats Generals eren formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat, cada grup tenia un únic vot i deliberaven per separat.
El Tercer Estat exigien la deliberació conjunta i el vot pe persona, perquè constituïen la majoria i consideraven que representaven la voluntat de la nació.
El 20 de juny es varen erigir en Assemblea Nacional i es varen comprometre a elaborar una Constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.
La fi de l'Antic Règim
El poble de París va donar suport als representants del Tercer Estat. Varen assaltar la Bastilla i es varen disposar a defensar per la força el procés revolucionari.
En el camp, la revolució s'hi va manifestar en forma de revolta antisenyoral amb la destrucció de residències i documents senyorials. El 4 d'agost, l'abolició dels privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l'home i del Ciutadà.
Les etapes de la Revolució Francesa
- La monarquia constitucional (1789-1792)
Tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l'Anic Règim i imposar el liberalisme.
En 1791 es va promulgar una Constitució que incloïa separació de poders,sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans.
Per solucionar la crisi financera es varen expropiar els béns de l'església. L'Estat, però va assegurar el manteniment del culte i va separar l'Església de l'Estat.
- La República Democràtica (1792-1794)
La república va quedar en mans dels Girondis que varen convocar eleccions per sufragi universal per a la nova Convenció Nacional. En juny de 1793, els Jacobis varen aconseguir el poder i varen detenir els principals dirigents polítics girondins. Prolongaren una constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat.
S'aprovaren una sèrie de lleis socials: el control dels preus i dels salaris, la distribució de béns del contrarevolucionaris entre els indigents, la venda de les terres del clero en petits lots i la instrucció obligatòria.
mitjançant un cop d'Estat, el juliol de 1794, varen ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins.
- La República Burgesa (1794-1799)
Després del cop d'Estat, la burgesia conservadora va tornar agafar el control de la Revolució. El nou govern pretenia tornar als principis de la Constitució del 1791. També varen promoure el retorn del exiliats a causa del Terror.
Aquesta nova República, entre l'absolutisme i la democràcia social, va haver de fer front a l'oposició del l'aristocràcia i de les classes populars.
El 1779, un jove general, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va inaugurar el Control.
L'imperi Napoleònic
El 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern es va encaminar a consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l'absolutisme i allunyament del poder els sectors més radiclas.
Es va promulgar un codi civil i es varen reformar l'hisenda i el sistema d'ensenyament.
Les conquestes napoleòniques
Napoleó va aconseguir derrotar els monarques absoluts europeus que havien aliat els seus exèrcits per lluitar contra la França revolucionària.
Les seves tropes varen aconseguir conquerir una gran part d'Europa i el 1818, el seu imperi anava d'Alemanya a Espanya i excepte la Gran retanya bona part de la resta d'Europa era sota el control de França.
La caiguda de Napoleó
Els exèrcits napoleònics, en conquerir tots aquests països varen sotmetre les nacions ocupades i varen afavorir els interessos materials de França per damunt dels ideals revolucionaris. Tot això va desencadenar forts sentiments nacionals contra la França invasora.
Els ideals de llibertat dels francesos varen convertir-se en el suport ideològic de molts països per oposar-se a la presència francesa.
El 1814. després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleóva abandonar el poder.
Restauració, liberalisme i nacionalisme
L'Europa de la Restauració
Els estats vencedors de Napoleó es varen reunir entre el 1814 i el 1815 en el Congrés de Viena. El seu objectiu era la restauració de l'absolutisme monàrquic.
Napoleó es va dividir entre els vencedors. Les decisions del Congrés de Viena es varen completar amb la Santa Aliança (1815), un tractat d'ajuda mútua entre els monarques europeus davvant de qualsevol amenaça de revolució liberal, que admetia el dret d'intervenció militar.
A partir del 1815, el liberalisme i el nacionalisme es varen convertir en dues forces d'oposició.
El liberalisme
És un sistema polític que fonamenta la societat en l'individu. L'Estat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de totes es persones. L'individu lliure és un ciutadà i el conjunt de ciutadans constitueix la nació, que té la sobirania.
El dret de propietat és una llibertat fonamental i l'economia es basa en el mercat. Com a conseqüencia, l'Estat no ha d'intervenir en els afers econòmics.
El nacionalisme
El nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania.
La nació és un conjunt d'individus que tenen una sèrie de lligams culturals propis i que volen viure en comunitat.
El nacionalisme es va expandir per Europa al llarg del segle XIX, en defensa d'una Europa de nacions lliures enfront de l'Europa absolutista.
Tot això va donar lloc a moviments independentistes a l'Imperi Otomà i a alemanys per aconseguir la unificació dels països respectius en un Estat únic.
