L'accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantaré                comitè                 mossèn               cafè                        aprèn

entén                   puré                       ale                         pagès                    imprès

irlandès               cinquè                  només                 entès                    també

consomé             congres               gairebé                faré                       interès

això                       ressò                     boirós                  afició                   ambdós

espòs                   presó                    arròs                     cotó                      refós

exclòs                   allò                        però                      sinó                      curiós

talòs                      gloriós                 repòs                    difós                     inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuèt                      colliu                     demà                    premís                 aniran

algùn                    llumins                  Ramón                 porro                    avis

així                         crostó                   votació                 anireu                  Ferran

procés                 respon                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corríem                deies                    telèfon                           dèbil                     reiem

escrivia                origens                parlàvem                      orfe                       fessin

xerif                      llàpis                     avisaven                       núvol                    diguéssiu

fèieu                     cantàveu             fenomen                        sortíeu                  cèrvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grecia                 espaiosa              patiria                   trajectòria                   mengessin

artilleria             pólvora               Letònia                 polícia                           camera

acadèmia           església               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolcíssima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpíades         diòptria                xassis                      elit

xandall              medul·la             víking                    rèptil                     període

atmosfera          intèrfon            pneumònia          termòstat             tulipa

isòbara               míssil                  fútbol                     tèxtil                    omòplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu nét te un ós de la mà mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te més són des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els béns de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramón, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’últim apat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d'assegurànces amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de prèmer els numerós que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però nomès li ho sembla, perquè amb la cridòria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, si no que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.

Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basíli per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obri els ulls fou una tortora a l’àmpit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tortora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havía recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un càpitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
 La vida després de Déu, Matthew Tree

SOLUCIONARI:
  https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/

Dièresi

 


 Fes els següents 12 exercicis interactius sobre la dièresi


  http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6

Les Revolucions

Punt 5 dossier, tema 2

    1. Fes un esquema de les revolucions als diferents països, amb les dates corresponents i el seu resultat.

Les revolucions liberals i nacionals

Les revolucions del 1820

Cap a l'any 1820,militars, varen intentar posar fi a l'absolutisme a diversos països. Només a Grècia, el 1822, es va aconseguir proclamar la independència, després d'una guerra.

També varen aconseguir la independència les colònies espanyoles de l'Amèrica continental, entre el 1808 i el 1825, imposant règims liberals a les noves repúbliques.

Les revolucions del 1830

La segona onada revolucionària es va produir a l'Europa central i occidental, entre el 1829 i el 1835 i la seva extensió i les seves repercussions varen ser molt més grans. El suport popular va fer que se substituís l'absolutisme per sistemes polítics constitucionals se substituís l'absolutisme per sistemes polítics constitucionals en els quals tenia el poder la burgesia.

A França, el juliol de 1830, es va enderrocar el monarca absolut Carles X de Borbó i s'hi va proclamar una monarquia liberal amb Lluís Felip d'Orleans. Bèlgica també va establir un sistema liberal i es va independitzar d'Holanda. Polònia, el 1832, va esclatar una revolta que va ser durament reprimida pel estar de Rússia. Espanya, entre el 1833 i el 1839, s'hi va produir el pas a una sistema liberal.   

La primera dels pobles

La revolució de 1848 va significar, a l'Europa Occidental, l'aparició dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social; i també l'aparició dels treballadors com a força política.

Al febrer de 1848, un aixacament popular va posar fi a la monarquia de Lluís Felip d'Orleans a França i es varen proclamar la república social i el sufragi universal.A l'Europa oriental, la lluita va ser essencialment contra els règims absolutistes i contra la dominació imperial austríca.


Encara que la majoria d'aquestes revolucions varen ser sufocades, les reformes liberals i molts processos d'independència nacional es consoliden durant la segona mitat del segle XIX.

La Revolució Francesa (dossier)

     1. Cerca informació sobre la Revolució francesa i les seves CAUSES. Detalla quines foren 

les seves tres etapes amb les teves paraules.

La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. Estava formada per tres etapes: la monarquia constitucional, la convenció republicana i la del directori.

A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. Les classes socials quedaven dividides entre privilegiats i no privilegiats.

En l'any 1788, les gelades d'un hivern molt fred i d'una forta sequera, de manera que els francesos van patir una important crisi alimentària i ses collites eren molt magres.

     2. Què representà l'Imperi Napoleònic? Com va ser la seva caiguda? Cerca informació i l'expliques amb les teves paraules (no serà vàlid un copiat i aferrat).

El Primer Imperi Francès, Conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleonic o Simplement l'Imperi, cobreix el periode de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.El 1810, Napoleó va contraure matrimoni amb Maria Lluïsa d’Àustria, canviant Josefina per un membre de la reialesa europea. Semblava que tota Europa pertanyia a Napoleó i que el seu domini seria invencible. No obstant això, era a punt d’iniciar-se un període de crisi que havia de culminar amb la derrota final de l’emperador.

    3. Explica els objectius del Congrés de Viena i les mesures que es varen prendre per aconseguir-los.

L'objectiu va ser restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim.

    4. Quines forces s'oposaven a la Restauració absolutista?

Varen ser les potències europees és reuneixen al Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític.

    5.  Defineix en poques paraules en què consisteixen el Liberalisme i el Nacionalisme.

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. En contrari el nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Stop bullying

  1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.

Bullying és una paraula anglesa, també conegut com "assetjament escolar" o "fustigació escolar", bullying està compost per la veu "bully" que vol dir "maton" o "lluitador" . Es bullying està definit com el maltractament o la conducta agressiva d'un determinat individu cap a un altre, que constantment es repeteix amb la finalitat de produir dany premeditadament a aquest. Aquest tipus d'assetjament es caracteritza per un comportament cruel, brutal i moltes vegades inhumà amb el principal objectiu d'infligir mal a una determinada persona per espantar o sotmetre-ho.

El bullying pot ser de tipus psicològic, verbal, social o físic. 

  2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...

26 MAY 2005 - 14:05 CEST

(21-09-2004) Jokin desperta la sensibilitat social

A l'alba del dimarts 21, aprofitant que a casa tots dormien, Jokin va agafar la bicicleta, es va dirigir a les muralles i es va tirar. El seu cadàver, ocult entre la gespa, no es va trobar fins al vespre. En aquells dies, els seus pares ja havien començat a descobrir horroritzats que Jokin els havia estat ocultant durant mesos. Un grup de companys de la seva classe, el 4t A d'ESO de l'Institut Talaia d'Hondarribia, el venia sotmetent a una persecució sistemàtica a força d'amenaces, pallisses i vexacions. Els resultats de l'autòpsia van revelar el que Jokin no va voler explicar: cinc zones del seu cos tenien clars signes d'haver rebut nombrosos cops uns vuit dies abans del suïcidi.

Diego, 11 anys

És un cas recent d'assetjament escolar a Espanya. Diego un nen que tenia 11 anys era víctima d'aquesta pràctica en un centre educatiu de Madrid.

La seva mare recorda que el seu fill li deia que no volia anar a l'escola, de manera que el seu estat d'ànim sempre era molt trist, fins i tot una vegada va arribar a perdre la veu per un cop que havia patit al col·legi per part dels seus companys .

El dia que es va suïcidar, la seva mare va anar a recollir-lo a l'escola i ell no parava de dir-li que corregués per sortir d'allà.

3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?

Intentaria xerrar amb la víctima i si el cas és molt greu li intentaria convençer de que denunciés a aquestes persones que li fan es bullying. Si no vol denunciar-los intentaria cercar una altra manera de ajudar a la persona. Però si després d'un temps la situació no millora aniria jo i els denunciaria.

Poemes...

Aquest vent no té pèls a la llengua.

Quan udola fa ta casa seua.

En malparlen portes i persianes.

Pel cel, mitjons, calçotets i calces.

(Josep Porcar / Clotilde Perrin, il.)

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

La força que pot tenir el vent.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

El poema té una rima assonant, hi ha 4 versos i cada vers té 9 síl·labes.
4. Cerca el significat de les paraules en negreta.

Udola: Un so o renou que pot ser desagradable per alguns animals.

Malparlen: parlar d'una forma incorrecta sobre un tema o a una persona.

 5. Opinió personal.

Es poema m'ha agradat, però he trobat que era massa curt.

Comprensió lectora

Comprensió lectora

   MALEÏT MAL DE CAP

Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.

S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.

Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.

Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.

El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.

Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop  de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.

Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.

                        Carolina Ibac

1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.

2. Explica el contingut del text.

Ens explica el recorregut que fa una pastilla per a que tengui el efecte que a de donar.

3. Opinió personal.

El text no es avorrit o se fa llarg per que se entén molt bé i és interessant per la forma que conten tot.