Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
Petita llengua
La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.
1. Tema del poema
La llengua
2. Contingut.
La comparació de la seva llengua amb els altres que existeixen en aquest món.
3. Resum.
Ens explica que la llengua que ell utilitza no és tan gran com les altres llengües,
però encara que sigui petita te moltes parts diferents que la caracteritzen i que si la utilitzen bé,
pot ser una llengua molt guapa.
4. Opinió personal.
Trop que el poema és difícil d'entendre però una vegada entès, es un poema molt guapo i original.
El poema diu que si se domina bé la llengua catalana, pot ser una llengua molt guapa, però trop que és
el cas en totes les llengües, no domés el català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada