MATANT EL TEMPS
I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.
- Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.
1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
Tema: Estres
Explica com una persona intenta calmar se i desconnectar de tot el estres que tenia durant un temps. Quant ho aconsegueix, s'oblida de tot el estres i de tots els problemes que tenia, ara veu les coses amb mes calma i disfruta el moment de tranquil·litat que té.
Comentari personal: El text és molt difícil d'entendre però una vegada entés es un text on se poden identificar moltes persones ja que ens podem trobar tots en una situació com aquesta en qualque moment.
Molt bé, finalment veig que has aconseguit entendre aquest text poètic. És interessant que una vegada l'has entès t'hi puguis sentir identificada. Aquest és un punt important de la literatura, poder trobar-nos-hi. Ens pot ajudar a conèixer-nos millor i sobretot, a entendre'ns. Segueix amb aquest interès per la feina.
ResponElimina