1. Observa aquest quadre atentament "El naixement de Venus" de Sandro Botticelli (Renaixement) i
a partir de tot això crearàs una història.
1.A. Crea un personatge:
Qui és aquesta dona? Què nom?
És casada, separada, vídua, soltera? Té fills? És una dona sana?
És la senyora de la casa? Una criada? L'amant?
Què fa? Descansa de la neteja? Espera l'estimat? Pensa?
Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista?
...
La dona en la imatge és Calista, no té fills però un amant. De caràcter és una
persona molt dolça, bella i honesta.
1. B. Escriu una història amb la protagonista creada. Mínim 25 línees.
L'ACTIVITAT CONTINUARÀ...
En la fotografia se tracta d'una dona jove, bella , delicada i de caràcter dolç, que se nomia Calista.
Aquesta dona era la dona més bella de tot el seu poble, tothom la coneixia i la admiraven per tan
bella que era. El que no sabien era que tenia un amant, era un secret perquè els dos sabien que era
un amor impossible, ja que ell estava casat i tenia dues filles. Però ella que domés tenia a ell no el
volia perdre, també si sabia que no estava bé el que estaven fent.
En la imatge, Calista esta davant un mar, allà era el lloc on sempre se veien. Poques persones
coneixen aquest lloc, per això era tan perfecte per a que se vinguin allà, ja que ningú sabria res de
ells dos. Però la dona del seu amant sospitava alguna cosa, i va decidir seguir al seu marit. Quant els
va veure va amenaçar lo de que si la tornaria a veure la, se aniria amb ses dues filles que tenien junts
per no poder aguantar aquesta traició que li ha fet. El marit tot preocupat li va jurar a la seva dona de
que no aniria a veure una altra vegada a la seva amada. I així va ser. Calista, no sabent de res, va
seguir anant cada dia a la vorera del mar per esperar al seu amant, però mai més va venir.
Calista mai va saber la veritat, fins que va veure al seu amant amb la seva família, tots feliços
disfrutant del dia tan guapo que feia. En aquest moment va veure que estava tota sola, no tenia
ningú. Però apart de tot el que havia passat, ella encara tenia esperanses.
Calista, no volia acceptar de que el seu amant la hagi oblidada. Plena de esperances, va decidir anar
a la seva casa, per expressar els seus sentiments que tenia per ell i per tenir respostes.
Però Calista no se va esperar de que la dona estaria a casa. Quant la dona la va veure se va enfadar,
tota furiosa li va tancar la porta a la cara sense donar una oportunitat a Calista de poder xerrar amb ell.
El dia següent volia intentar una altre vegada xerrar amb ell, però ja era massa tard, se varen anar del
poble, per començar una nova vida, una nova vida sense ella.
Era un amor impossible, un amor que no tenia possibilitat de sobreviure.
