1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.
Ovidi Montllor va ser un cantant i actor Valencià bastant conegut que va néixer dia 4 de febrer en
1942 en Alcoi i va morir en 1995 dia 10 de Març en Barcelona.
Fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter
malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia
complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. S'hagué
d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant,
obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable.
Unes de ses seves cançons més populars son Va com va, La samarreta, Perquè vull o Homenatge
a Teresa.
2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.
Carta a casa
Estimada Antònia:
T'escric des d'ací,
molt lluny de casa.
La pluja va mullant
els vidres bruts
del bar estrany
on, ara, em trobe esperant
un got de vi
i un poc d'engany.
No tinc més solució,
ja ho saps: l'engany.
I m'ompliré tot d'ell,
per anar vivint,
per anar aguantant,
per anar estimant.
T'he enviat els diners,
com tots els mesos.
Per ara no hi ha augment.
Paciència, tot arriba.
Me n'he guardat uns quants
per a comprar-me un abric.
L'hivern, sense el teu cos
és molt més cru.
Diuen que em passaran
a una secció més descansada.
I, si Déu vol, molt prompte
trobaré casa.
I vindreu tu i la nena.
El company del meu "cuarto"
ha estat malalt.
La grip, coses molt d'ara,
ja saps... l'hivern.
Fa més d'una setmana
que espere carta.
Esteu malalts?
Em feu patir moltíssim,
tan lluny de casa.
L'any que ve, potser
tindrem cotxe.
Qui ho havia de dir!
I escola per a la nena
sense pagar.
I diners suficients
per a no plorar.
Tot això, però, ja saps...
lluny de casa,
allò que no s'oblida
ni tan sols amb vi,
aquest que tinc jo ara
posat a taula.
Encara plou, Antònia.
Demà serà diumenge
i no passejarem tots tres junts
per la plaça del poble.
Cuideu-vos molt. Besades.
Escriu-me més sovint.
T'escric des d'ací,
molt lluny de casa.
La pluja va mullant
els vidres bruts
del bar estrany
on, ara, em trobe esperant
un got de vi
i un poc d'engany.
No tinc més solució,
ja ho saps: l'engany.
I m'ompliré tot d'ell,
per anar vivint,
per anar aguantant,
per anar estimant.
T'he enviat els diners,
com tots els mesos.
Per ara no hi ha augment.
Paciència, tot arriba.
Me n'he guardat uns quants
per a comprar-me un abric.
L'hivern, sense el teu cos
és molt més cru.
Diuen que em passaran
a una secció més descansada.
I, si Déu vol, molt prompte
trobaré casa.
I vindreu tu i la nena.
El company del meu "cuarto"
ha estat malalt.
La grip, coses molt d'ara,
ja saps... l'hivern.
Fa més d'una setmana
que espere carta.
Esteu malalts?
Em feu patir moltíssim,
tan lluny de casa.
L'any que ve, potser
tindrem cotxe.
Qui ho havia de dir!
I escola per a la nena
sense pagar.
I diners suficients
per a no plorar.
Tot això, però, ja saps...
lluny de casa,
allò que no s'oblida
ni tan sols amb vi,
aquest que tinc jo ara
posat a taula.
Encara plou, Antònia.
Demà serà diumenge
i no passejarem tots tres junts
per la plaça del poble.
Cuideu-vos molt. Besades.
Escriu-me més sovint.
Es una carta a la seva estimada que conta tot el que li està passant i mostrant li lo molt que la
enyora.
Cançó d'amor
Ve't aquí per on, jo sé
que tu ja no m'estimes.
Ve't aquí per on, jo sé
que tu m'estimaràs.
Ve't aquí per on, jo sé
que tens un ull de vidre.
Ve't aquí per on, jo sé
que ningú no et dirà res.
Ve't aquí per on, jo sé
que ets més bleda que un ase.
Ve't aquí per on, jo sé
que a tu això no et fa res.
Ve't aquí per on, jo sé
que et grates fent borilles.
Ve't aquí per on, jo sé
que te les fots després.
Ve't aquí per on, jo sé
que sabent que ets molt jove,
ve't aquí per on, jo sé
et fas la meula amb tots.
Ve't aquí per on, jo sé
que et quedaràs soleta.
Ve't aquí per on, jo sé
per tot el que he esmentat,
ve't aquí per on, jo sé
que un dia t'adonaràs,
ve't aquí per on, jo sé
que sóc el teu amor.
Ve't aquí per on, jo sé
que aleshores, "menda",
ve't aquí per on, jo sé
t'engega a prendre el vent.
Ve't aquí per on, jo sé
que et quedaràs per tieta.
Ve't aquí per on, jo sé
que sol em quedaré.
que tu ja no m'estimes.
Ve't aquí per on, jo sé
que tu m'estimaràs.
Ve't aquí per on, jo sé
que tens un ull de vidre.
Ve't aquí per on, jo sé
que ningú no et dirà res.
Ve't aquí per on, jo sé
que ets més bleda que un ase.
Ve't aquí per on, jo sé
que a tu això no et fa res.
Ve't aquí per on, jo sé
que et grates fent borilles.
Ve't aquí per on, jo sé
que te les fots després.
Ve't aquí per on, jo sé
que sabent que ets molt jove,
ve't aquí per on, jo sé
et fas la meula amb tots.
Ve't aquí per on, jo sé
que et quedaràs soleta.
Ve't aquí per on, jo sé
per tot el que he esmentat,
ve't aquí per on, jo sé
que un dia t'adonaràs,
ve't aquí per on, jo sé
que sóc el teu amor.
Ve't aquí per on, jo sé
que aleshores, "menda",
ve't aquí per on, jo sé
t'engega a prendre el vent.
Ve't aquí per on, jo sé
que et quedaràs per tieta.
Ve't aquí per on, jo sé
que sol em quedaré.
Ve't aquí que ho sé tot.
3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.
Que sa gent cada vegada vol més i més. Mai els li basta el que ja tenen perquè pensen
només en ells mateixos.
4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu
4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu
pensament sobre la vida.
El que m'ha cridat l'atenció era que havia de ser molt fort i havia de tenir moltes esperances per arribar allà on ell volia ja que tenia una vida molt dura fins que va poder demostrar tot el que
ell sabia fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada