Versos

1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que dos que més t'han agradat del blog de classe.

Amor no correspost

Mire Hacia el espejo
El recuerdo de un amor perplejo
Un Amor desecho
Lleno de complejos.

El Amor del Ayer
Fue el que destruyo mi vida,
Y cuando lo recuerdo 
Lastima mi alma.

El amor que me arrolló 
Y me dejo en los recuerdos.
Los que nadie acuerda,
Los viles y tristes.

Y mi mente es la única,  
Que no olvida.
Carcomiendo mi corazón,
Destruyendo mi razón.

La consciencia me persigue,
Me castiga
Y no me deja olvidar 
Mis errores del pasado.

Como te exclui de mi vida
Y a mi mismo
Me destrui
Hiriendo mi corazón.

Tristesa

La casa del silencio
se yergue en un rincón de la montaña,
con el capuz de tejas carcomido.
Y parece tan dócil
que apenas se conmueve con el ruido
de algún árbol cercano, donde sueña
el amoroso cónclave de un nido.

Tal vez nadie la habita
ni la quiere,
Y acaso nunca la vivieron hombres;
pero su lento corazón palpita
con un profundo latir de resignando,
cuando el rumor la hiere
y la sangra del trémulo costado.

Imagino, en la casa del silencio,
un patio luminoso, decorado
por la hierba que roe las canales
y un muro despintado
al caer de las lluvias torrenciales.

Y en las noches azules,
la pienso conturbada si adivina
un balbucir de luz en sus escaños,
y la oigo verter con un ruido
ya casi imperceptible, contenido,
su lor paternal de tres mil años.

Solitut

Neu silent

Callada en temps estrany, sense ni plor ni prec,
m’estic en un planeta desconegut i aliè.
A cap espai no resta la meva identitat,
com la mort visc dispersa, sense pes, sense edat.
Incorpòria i inerta tal com la neu silent
de cop em sobresalta el batec que vaig ser.

Pau

És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.
S’enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d’oliveres
entre plomes al vol.
Equilibri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables qüestions?
Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia gaudir de l’estrena
del més fràgil mot.

Isabel Barriel

Alegria

I
Ara, que cada albada és un feliç despertar,
obro els ulls i se’m planta al davant el decorat d’un present cridaner.
I jo em reinvento a l’escenari de la llibertat
mentre baden bombolles de sabó que em regalen esclats d’emoció.

II
I només que vull riure, i ric per riure
sabent que amb mi rius , sense pretensions, 
i junts ens embriaguem bevent–nos el goig,
sabent-nos orfes als límits de la llum i les ombres.
No m’importa el que resin els Llibres Sagrats
doncs em sé i m’accepto com a Fill de les Cendres.

III
Agafo embranzida, doncs, i em torno a enlairar amb ales guarides.
I em sento lleuger de nou quan noto el vent a la cara,
i, obrint la gola, em bec l’esperança a galet.
I a l’aire, faig giravoltes sense rumb ni sentit
doncs ja no tinc por del que em diguin els ulls enfosquits del mirall.

I només que vull riure… I ric per riure, sense pretensions.