ELOGI DE VIURE
Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.
Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva.
Joan Maragall
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
Tracta de lo que se hauria de fer en la vida.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
El poema té en total 27 versos i 3 paràgrafs. Té 6 síl·labes en cada
vers i esta format per una rima assonant.
4. Cerca el significat de les paraules en negreta.
Quefer: ocupació, afer.
Regeix: persona que mana o dirigeix una cosa.
Vanitat: orgull que és inspirat per un alt concepte
per els propis mèrits o qualitats.
Agitador: és qualsevol dispositiu o màquina destinada a
assolir l'homogeneïtat d'un medi.
Desdenyar: no tenir interès.
Adobament: Acció d'adobar o d'adobar-se; l'efecte.
5. Opinió personal.
M'ha agradat molt el poema, no era ni massa llarg ni massa curt
i apart d'això, el poema era molt fàcil de entendre.
