Siguès feliç

 1. Explica com ha anat el teu cap de setmana. Comença per explicar el divendres horabaixa, 

el dissabte i el diumenge. Mínim 20 línies.

El meu cap de setmana era bastant tranquil. Per començar, es divendres horabaixa vaig 

descansar un poquet mirant una pel·lícula amb una amiga meva en es cine des FAN.

Després d'això sa meva amiga me va invitar a sopar en es Udon que és un restaurant 

que hi ha aprop. Aquest dia varem fer poca cosa més.

Es dissabte vaig aixecar-me tard i vaig anar a corre tota sola per mitja horeta. Per la tarda

vaig ajudar a la meva mare amb uns documents que ella avia de rellenar. Però més tard

vaig tenir temps per sortir per Palma amb un grup de amigues.  Aquest dia dues amigues 

meves varen dormir a la meva casa, però no varem fer res més,  ja que vaig arribar bastant 

tard a casa.

Es diumenge ses meves amigues se varen anar molt prest, vaig anar a corre i després vaig

mirar una altra pic una pel·licular però aquesta vegada amb la meva mara i en casa. Aquest dia

ningú tenia ganes de cuinar, per això varem demanar menjar chinés per sopar ja que a tots en

la meva casa els li agrada aquest tipus de menjar.

Aquest era el meu cap de setmana ja que era l'últim cap de setmana de ses vacances volia 

aprofitar 100% es temps amb els meus amics i la meva família.

Ovidi Montllor

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.

Ovidi Montllor va ser un cantant i actor Valencià bastant conegut que va néixer dia 4 de febrer en 

1942 en Alcoi i va morir en 1995 dia 10 de Març en Barcelona.

Fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter 

malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia 

complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. S'hagué 

d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant, 

obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable.

Unes de ses seves cançons més populars son Va com va, La samarreta, Perquè vull o Homenatge 

a Teresa.

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.

Carta a casa

Estimada Antònia:
T'escric des d'ací,
molt lluny de casa.
La pluja va mullant
els vidres bruts
del bar estrany
on, ara, em trobe esperant
un got de vi
i un poc d'engany.
No tinc més solució,
ja ho saps: l'engany.
I m'ompliré tot d'ell,
per anar vivint,
per anar aguantant,
per anar estimant.
T'he enviat els diners,
com tots els mesos.
Per ara no hi ha augment.
Paciència, tot arriba.
Me n'he guardat uns quants
per a comprar-me un abric.
L'hivern, sense el teu cos
és molt més cru.
Diuen que em passaran
a una secció més descansada.
I, si Déu vol, molt prompte
trobaré casa.
I vindreu tu i la nena.
El company del meu "cuarto"
ha estat malalt.
La grip, coses molt d'ara,
ja saps... l'hivern.
Fa més d'una setmana
que espere carta.
Esteu malalts?
Em feu patir moltíssim,
tan lluny de casa.
L'any que ve, potser
tindrem cotxe.
Qui ho havia de dir!
I escola per a la nena
sense pagar.
I diners suficients
per a no plorar.
Tot això, però, ja saps...
lluny de casa,
allò que no s'oblida
ni tan sols amb vi,
aquest que tinc jo ara
posat a taula.
Encara plou, Antònia.
Demà serà diumenge
i no passejarem tots tres junts
per la plaça del poble.
Cuideu-vos molt. Besades.
Escriu-me més sovint.

Es una carta a la seva estimada que conta tot el que li està passant i mostrant li lo molt que la 

enyora.

Cançó d'amor

Ve't aquí per on, jo sé
que tu ja no m'estimes.
Ve't aquí per on, jo sé
que tu m'estimaràs.
Ve't aquí per on, jo sé
que tens un ull de vidre.
Ve't aquí per on, jo sé
que ningú no et dirà res.
Ve't aquí per on, jo sé
que ets més bleda que un ase.
Ve't aquí per on, jo sé
que a tu això no et fa res.
Ve't aquí per on, jo sé
que et grates fent borilles.
Ve't aquí per on, jo sé
que te les fots després.
Ve't aquí per on, jo sé
que sabent que ets molt jove,
ve't aquí per on, jo sé
et fas la meula amb tots.
Ve't aquí per on, jo sé
que et quedaràs soleta.
Ve't aquí per on, jo sé
per tot el que he esmentat,
ve't aquí per on, jo sé
que un dia t'adonaràs,
ve't aquí per on, jo sé
que sóc el teu amor.
Ve't aquí per on, jo sé
que aleshores, "menda",
ve't aquí per on, jo sé
t'engega a prendre el vent.
Ve't aquí per on, jo sé
que et quedaràs per tieta.
Ve't aquí per on, jo sé
que sol em quedaré.

Ve't aquí que ho sé tot. 

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

Que sa gent cada vegada vol més i més. Mai els li basta el que ja tenen perquè pensen 

només en ells mateixos.

4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu 

pensament sobre la vida.

El que m'ha cridat l'atenció era que havia de ser molt fort i havia de tenir moltes esperances per 
arribar allà on ell volia ja que tenia una vida molt dura fins que va poder demostrar tot el que 
ell sabia fer.

Sinònims i antònims

Lèxic - Els sinònims i els antònims

1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat (premiat) amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa (poca) investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix (desconfita) la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats (barreres) en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època (temps) de la industrialització, en què s’observa (vigila) el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

2.  Escriu els antònims de les paraules següents:

       Vendre/ comprar, minvar/ creixer, arronsar/ estirar, desconnectar/ concentrar, empitjorar/ millorar, netejar/ enbutar, desanimar/ animar, oblidar/ lliurar, aprimar/ engreixar, descosir/ costum, encendre/ apagar, treure/ posar, demanar/ ignorar, perdre/ independent, unir/ desfer, disminuir, embravir/ deseixir-se, sortir/ entrar, escalfar/ refredar, aclarir/ enfosquir, baixar/ pujar, vestir/ desvestir, comunicar/ descomunicar, negar/ afirmar, endarrerir/ avançar-se

 3. Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el (tret/dispar) de sortida.

Love

Love

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites 

populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar

A la ben casada, només el seu marit li agrada

A marit gelós, la dona maca

A qui diu no, no el casen

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

Abans que et cases, mira el que fas

Afortunat en el joc, dissortat en amors

Al cor de les persones, ningú no hi entra

Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés

Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors

Allà on hi ha amor, no hi ha rancor

Amants i lladres, busquen foscors i racons

Amor comprat, dona'l per venut

Amor de boig, vós per altre i jo per vós

Amor de Carnestoltes, amors de revoltes

Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler

Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u

Amor fort dura fins a la mort

Amor gran venç totes les dificultats

Amor i senyoria, no volen companyia

Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut

Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment

Amor sense patir, això no pot ser

Amor, amb amor es paga

Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps

Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer

Amors i juraments se'ls endú el vent

Cada ase s'enamora del seu bram

Cada u està gelós de lo seu

Cal educar per amor i no per temor

Cap on el cor s'encamina el peu camina

Casar-se no es sols portar el ram

Cor apassionat no vol ser aconsellat

Cor sense amor, jardí sense flors

Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar

De mal d'amor, els metges no en curen

De sembrar i casar, consells no vulguis donar

De tant que et vull et trec un ull 

Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs

El boig té judici i l'enamorat no té seny 

El cor no parla, però endevina

El llamp i l'amor cremen el cor

El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria

El sentiment agut és mut

Els amors passen, els amics queden

Els primeres amors són els millors

Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat

Festeig llarg, parent de la mort

Herència forta, casament en porta

Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat

L'amor el va pintar un cego

L'amor és com la lluna, si no augmenta minva

L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat

L'amor sempre té excusa

L'amor tot ho perdona, menys l'engany

Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  

Mans gelades, enamorades

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats

Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja

Per mal casar, val més a ca-seva estar

Quan em mires i et rius, senyal que em vols

Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra

Qui bé ama, tard oblida

Qui estima, defectes no mira

Qui té amor, no dorm

Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans

Si vols que et vulguen, fes-te voler

Val més ser amat que temut

Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog 

cada un amb una imatge. Després inventa'n un i el penges posant el teu  

nom com a autor.

                                             

Qui estima, defectes no mira                                                        Qui té amor, no dorm
                                             

Amor sense patir, això no pot ser                                                              Amor, amb amor es paga

                                                

Si vols que et vulguen, fes-te voler                                     Val més ser amat que temut
                                        

Els amors passen, els amics queden                        Els primeres amors són els millors
                                       

Cor apassionat no vol ser aconsellat                           Cor sense amor, jardí sense flors

Reportatge

 Cerca informació sobre el que és un reportatge. Quina diferència hi ha amb una crònica? Argumenta la teva resposta.

Un reportatge escrit és un gènere periodístic basat en el testimoni directe de fets i situacions que explica amb paraules i des d'una perspectiva actual, històries viscudes per persones i les relaciona amb el seu context.

El reportatge és l’ampliació d’una noticia. Quan succeeix una notícia important el reporter ha de tenir més informació sobre la notícia d’actvalitat. El reporter s'ha d'apropar a la notícia i preguntar als protagonistes i als testimonis de la notícia.

La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual. Les característiques de la crònica són molt semblants a les del reportatge periodístic, malgrat que a la crònica, l'autor o el periodista es presenta al text i manifesta la seva visió personal. 

El seu estil, per tant, es nota més que a altres gèneres periodístics on no tenen cabuda les valoracions, com ara la notícia.

L'escola mallorquina

1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.


Va ser un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.

Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.

Fins a 1936, el terme l'escola mallorquina té dos sentits:

1.En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana. 

2.En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.


2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.

En Miquel Costa i Llobera va néixer dia 10 de març en 1854 i va morir es 12 d'octubre del 1922.

Va ser un poeta mallorquí, sacerdot catòlic i escriptor. Va escriure diverses obres com per exemple: De l'agre de la terra (1897), Visions de Palestina (1908) o Lo pi de formentor.

 EL PI DE FORMENTOR

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades

sa caballera real.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada

com l'au dels temporals.

 

DINS UN JARDÍ SENYORIAL

 

Plau-me avançar per un jardí desert

quan creix l'ombra dels arbres gegantina,

vegent sota el ramatge que s'inclina

com lluny blaveja l'horitzó entrobert,

veient muntanyes de contorn incert,

i en la pols d'or amb que la llum declina

daurada vagament qualque ruïna

dins la planura que en la mar es perd ...

Plau-me veure de marbres rodejat

l'estany, on neden sobre l'aigua pura

bells cignes de plomatge immaculat.

I plau-me omplir la quietud obscura

de mon cor, amb la triple majestat

de la història, de l'art i la natura.

Joan Alcover va néixer dia 3 de maig en 1852i va morir en 1926 dia 25 de febrer. Va ser poeta, assagista i polític balear.

Uns de les seves obres que va escriure son: Meteoros (1901), La relíquia (1903) o Cultura de llenguatge (1916).

Desolació

Jo sóc l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.

 (1909) Cap al tard. Joan Alcover

LA BALANGUERA

La balanguera misteriosa,

com una aranya d’art subtil,

buida que buida sa filosa,

de nostra vida treu el fil.

Com una parca bé cavila

teixint la tela per demà

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Girant la ullada cap enrera

guaita les ombres de l’avior,

i de la nova primavera

sap on s’amaga la llavor.

Sap que la soca més s’enfila

com més endins pot arrelar

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Quan la parella ve de noces

ja veu i compta sos minyons,

veu com devallen a les fosses,

els que ara viuen d’il.lusions.

Els que a la plaça de la vila

surten a riure i a cantar,

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

Bellugant l’aspi el fil capdella

i de la pàtria la visió

fa bategar son cor de vella

sota la sarja del gipó.

Dins la profunda nit tranquil.la

destria l’auba que vendrà

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances

tix la senyera pel jovent

com qui fa un vel de noviances

amb cabelleres d’or i argent.

De la infantesa qui s’enfila,

de la vellúria qui se’n va,

la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

(1909) Cap al tard. Joan Alcover

La varietat estàndard

La varietat estàndard

   1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples.

És una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir 
un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, 
que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial. 

Exemples: Una carta formal, una conferència, un article d'un diari, ses instruccions d'un producte
o una recepta.